Reunió de la Comissió de Periodisme Gràfic

 

Josep M. Martí intervé a la reunió de la Comissió de Periodisme Gràfic. ©Jordi Play

 

El degà del Col·legi de Periodistes, Josep Mª Martí, va iniciar la reunió, que va tenir lloc el 7 de juny de 2010, a les 7 de la tarda, en la sala d’actes, destacant el seu interès perquè els periodistes gràfic s’incorporin al Col·legi. Martí va explicar que va demanar a un periodista gràfic que s’integrés en la seva candidatura amb el propòsit que sigui membre de la junta, fet que no s’ha produït per causa de l’actual sistema electoral de l’entitat, i, també, que encapçali la comissió amb el ferm compromís de donar suport les iniciatives que li proposin.

Ana Jiménez, representant a la comissió, va explicar les noves politiques que s’estan plantejant en el Col·legi de Periodistes: Projecte de reforma dels estatuts perquè els professionals que no estan llicenciats puguin integrar-se en el Col·legi i perquè les llistes guanyadores de les elecciones puguin entrar íntegres en la junta sense que quedi fora cap representant de col·lectius significatius.

També va destacar el combat de la precarietat mitjançant una aposta important per la formació adaptada a les necessitats dels professionals i pol·lítiques d’ajut dels periodistes en precari, com ara la creació de quotes especials adaptades als seus ingressos.

Ana Jiménez va agrair la UPIFC i el Sindicat de Periodistes per assumir en solitari la defensa de la professió durant molts anys, i va fer una crida perquè, a partir d’ara, contem amb ells dintre d’una estructura més gran i aconseguim que el Col·legi sigui l’organisme definitiu que ens representi a tots per tenir,  per fi, el pes específic  que necessita la imatge i així poder intervenir en les decisions que afecten al conjunt de la professió.

Durant la reunió, es va explicar el funcionament de la Comissió, que treballa transversalment amb altres comissions del Col·legi en temes de formació, cultura, defensa, etc i els projectes que s’han plantejat en l’escàs temps que duu funcionant: aconseguir descomptes i cursets en material fotogràfic, la reedició del manual “drets i limits del periodisme gràfic”, formació a mesura per a fotògrafs, entre d’altres…

També va fer una crida als companys per participar amb la comissió de treball a través del blog, estar al corrent de la seva activitat i aportar idees, suggeriments, denúncies, etc…

Per primera vegada s’ha aconseguit obrir la participació en una comissió de treball del Col.legi de Periodistes a professionals no col·legiats.  El mitjà per aconseguir-ho és el braçalet que va pactar l’entitat amb la Conselleria d’Interior. Es va fer una crida perquè tots els professionals obtinguin aquesta acreditació per la utilitat que té  i perquè és la via de reconeixement professional per integrar-se en la institució.

El degà també va insistir en la necessitat d’obtenir-la per estar perfectament coberts i poder reclamar amb tot el pes del Col·legi en cas de conflicte.

Torn de paraules

A continuació extractem els principals comentaris dels professionals assistents.

La revolució digital ha esdevingut la ruïna del fotògraf i ha deixat la professió en precari. Tot i que gran part de la reunió va ser tot un seguit de queixes, indignació i pessimisme davant de la realitat que la professió es trova en aquests moments, i, sobretot, pel futur incert que ens espera, es va crear un radiografia força exacta de la situació. Hem d’aprofitar aquesta energia per saber exactament com podem abordar els problemes i saber quines eines necessitem per intentar salvar la professió.

L’intrusisme ha abaratit i ha fet baixar la qualitat del producte.  A la reunió es va incidir sobretot en el fet diferencial entre el professional i l’intrús. Hem de reclamar l’atenció del lector i el medi sobre la qualitat del producte que només els professionals poden donar.

Els principals fonaments per poder lluitar són la unió total i absoluta de tots els periodistes gràfics i l’aportació de idees imaginatives per fer front a la nova situació que ens espera.

Hem de defendre els conceptes de professionalitat i credibilitat per poder reivindicar els drets laborals.

No ens podem oblidar de la gent de comarques, que són els que es troben en una situació més feble.

Es important instaurar les tarifes mínimes. Totes les fotos s’han de pagar.

Cal fer cursos de formació i reciclatge.

És necessària la participació dels fotògrafs al Col.legi. El blog  es un lloc ideal com a plataforma per la denuncia de les diferentes situacions que patim.

Cal regular l’abús que es fa del becari per eliminar llocs de treball dels professionals.

El Col·legi s’ha d’enfrontar a les empreses que obliguen a renunciar als dels drets d’autor.

En definitiva, cal treballar plegats per lluitar contra aquesta realitat, fotògrafs i Col.legi. Hem  d’aprofitar la Comissió per aportar idees i defensar la qualitat del producte fins el nivel més alt. Hem de mirar la manera de vehicular les nostres necessitats per no desaparèixer.

Ana Jiménez. Delegada pel degà de la Comissió de Periodisme Gràfic del CPC.

Cristina Calderer. Fotoperiodista Membre de la Comissió de Periodisme Gràfic del CPC.

Sobre la “resistència” i el fotoperiodisme

Detall del memorial soviètic a Treptower Park (Berlin). ©Òscar Garcia

El set de juny, va tenir lloc la reunió oberta de la Comissió de Periodisme Gràfic en el Col·legi de Periodistes. Va haver-hi moments tristos quan alguns companys, sobretot els que treballen a comarques, van relatar com està tocat fons la consideració per l’exercici del periodisme en general i de la fotografia molt en particular.

Tot i així crec, que sempre hem de tenir motius per a l’esperança.

Recentment, vaig llegir en un diari (ja em perdonareu, però no recordo quin) un article tocant a un tema que m’interessa molt: les reaccions de la ment humana.

Es tracta d’un estudi que analitzava el trauma en víctimes de la Segona Guerra mundial i el tipus de seqüeles psicològiques que patien els supervivents. Van observar que, encara vivint circumstàncies semblants, un grup no presentava seqüeles psicològiques importants i quan van investigar el per què van descobrir que totes les persones d’aquest grup havien col·laborat d’alguna forma amb els moviments de la resistència.

Aquest fet els feia percebre’s a si mateixos i la realitat que van viure des d’un altre punt de vista, amb orgull per haver actuat heroicament i sense sentir-se víctimes derrotades i humiliades.

Un episodi que ha suscitat en mi motius de reflexió. És fantàstica la capacitat de la ment humana per sobreposar-se a l’adversitat. L’única cosa que podem fer per sentir-nos bé en els pitjors moments és actuar amb el ferm convenciment que cadascuna i cadascun de nosaltres té el poder i la capacitat per transformar positivament la realitat.

Qui s’apunta a la resistència?

Ana Jiménez. Delegada pel degà de la comissió de periodisme gràfic del CPC

Sis propostes per a la regulació dels informadors gràfics

Benvolguts/des

Presentem en aquest blog la proposta de UPIFC Sindicat de la Imatge y de la Asociación Nacional de Informadores Gráficos de Prensa y TV (ANIGP-TV) per a la regulació del nostre sector, convençuts d’una banda que la Comissió de Periodisme Gràfic del CPC, en tant que espai representatiu de la realitat plural de la professió, és l’àmbit idoni per a parlar-ne; i d’altra que és el moment d’obrir-ne el debat atès que la iniciativa conjunta de les dues organitzacions composades majoritàriament per fotògrafs de premsa està tot just en la fase inicial.

Pere Monés i Lluís Salom, Membres de la Comissió de periodisme gràfic del CPC

6 PROPOSTES PER A LA REGULACIÓ DELS INFORMADORS GRÀFICS

1. Sol·licitar a l’administració la creació d’un epígraf específic per a l’exercici del periodisme a la peça i el periodisme freelance.

2. Que les esmentades activitats s’incloguin com a Règim especial dins de la legislació laboral i de l’específica de la Seguretat Social

3. Que la realització de les esmentades activitats, a efectes tributaris no estigui exempta d’IVA.

4. Impulsar l’establiment d’uns criteris orientadors de facturació, amb un contingut tarifari referencial de mínims.

5. Negociació del tarifari de mínims com annex o en paral·lel dels convenis col·lectius del sector de l’audiovisual i de premsa diària i no diària.

6. L’arbitri de mesures fiscals i de qualsevol altra mena per a combatre l’intrusisme, que garanteixin el normal desenvolupament del mercat de treball sense perjudici de la llibertat constitucional d’informació de la ciutadania.

__________________________________

COMENTARIS PRELIMINARS

NOTA: aquestes 6 propostes s’han d’entendre vinculades.

1) El Foro de Organizaciones de Periodistas (FOP) ha presentat al govern i als diferents grups parlamentaris un esborrany de projecte de Llei Orgànica de Garanties del Dret a la Informació de la Ciutadania, que defineix al periodista professional en funció de la seva activitat professional, amb independència que disposi de llicenciatura en periodisme o no, i que també defineix les figures del periodista a la peça  i del periodista freelance. Semblaria lògic tenir una estimació de quants professionals es veuran afectats per aquesta futura regulació, però el cas és que més enllà de les contractacions en plantilla ningú està en condicions de donar xifres d’aquest altre món paral·lel dels treballadors a la peça i freelances. Contribueix a aquest desconeixement que es puguin facturar col·laboracions periodístiques amb molt diversos epígrafs (de fet en tant que “ingrés atípic” des de qualsevol),  a banda del fet -devastador a efectes d’intrusisme- que no cal estar donat d’alta en el cens d’obligats tributaris per a rebre remuneracions per treballs periodístics, atès que en la mesura que la premsa està exempta d’IVA amb la retenció de l’IRPF n’hi ha prou.

Un epígraf fiscal específic per a  periodistes a la peça i periodistes freelance dimensionaria el col·lectiu i permetria homogeneïtzar-ne les condicions de desenvolupament de l’exercici professional. Igualment, acompanyat d’altres mesures, seria útil per a delimitar la frontera amb l’intrusisme al sector.

2) Els règims especials són adaptacions de la normativa a la realitat de l’exercici d’algunes activitats que d’altra forma no poden cotitzar i es queden a la intempèrie absoluta pel que fa a jubilacions i d’altres prestacions de la seguretat social. En el cas del periodisme -única activitat vinculada a un dret fonamental que no ha estat regulada després de més de 30 anys- la petició d’un régim especial està justificada i és coincident amb l’esborrany de projecte de Llei Orgànica de Garanties del Dret a la Informació de la Ciutadania presentat pel FOP.

3. Si la premsa està exempta d’IVA els autònoms no se’l poden desgravar. Això és greu en una activitat subjecte a un permanent i vertiginós procés de renovació tecnològica de cost considerable.

D’altra part, en no haver-hi IVA no cal ni tan sols emetre factura. L’actual equiparació (IRPF i prou) dels honoraris dels periodistes freelances amb els ingressos “atípics” dels qui  tenen una altra activitat principal, incentiva l’intrusisme professional.

4. En aquest aspecte no partim totalment de zero: vegeu-ne tarifari conjunt de ANIGP-TV i UPIFC Sindicat de la Imatge “NOxSOTA 2010”

5. Els periodistes freelances i a la peça no tenen capacitat negociadora de les seves condicions de treball i, sovint des de la indefensió més absoluta, són víctimes de posicions patronals de domini evidents.

A petició de UPIFC Sindicat de la Imatge,  CCOO va intentar sense èxit introduir el tema en la negociació dels primers convenis col·lectius de premsa diària i no diària, però la patronal -que no hi està obligada i que tant bé li va l’actual situació- encara riu. Es tracta que els grans sindicats confederals assumeixin la reivindicació, i de fer pinya amb ells és clar.

6. La regulació del mercat de treball dels periodistes a la peça i freelances és perfectament compatible amb el dret de tots els ciutadans a informar. L’exercici no professional (sense estar d’alta d’obligats tributàris) d’un dret constitucional, però, no s’ha de disfressar de “col·laboració periodística” ni ha de comportar retribució econòmica (l’ingrés dit “atípic”) a modus de sobresou per  pluriactivitat.

Els problemes tècnics tenen solucions tècniques i l’administració té la poderosa eina de la fiscalitat per aconseguir que les coses siguin d’una altra manera.

Reunió informativa, oberta als periodistes gràfics col·legiats i acreditats amb el braçal de premsa, al Col·legi de Periodistes

Els periodistes gràfics desitgem mostrar al món i denunciar injustícies amb les nostres imatges. Ha arribat el moment de què també parlem nosaltres, denunciem les actuacions no professionals i defensem el periodisme perquè pugui realitzar la seva veritable funció social.

El Col·legi de Periodistes ha iniciat una nova etapa, en la qual vol obrir-se a la realitat de la professió i escoltar-nos. No deixem passar aquesta oportunitat!

La comissió de Periodisme gràfic del CPC us convoca a una reunió informativa, oberta als periodistes gràfics col.legiats i acreditats amb el braçal de premsa, que serà presidida pel degà del Col·legi Josep Mª Martí, el dia 7 de Juny, a les 19 hores a la sala d’actes del Col·legi de Periodistes a Barcelona (Rambla de Catalunya, 10, pral.)

És el nostre torn per posar en comú les preocupacions i les idees.

La teva aportació és important.

T’esperem. No hi faltis!!

Ana Jiménez. Delegada de la Comissió de periodisme gràfic del CPC

Què pot fer la Comissió de Periodisme Gràfic per tu?

La Comissió de Periodisme Gràfic és una agrupació de professionals de la imatge dins del Col·legi de Periodistes de Catalunya que vol:

1. Defensar els interessos dels fotògrafs de premsa, primant els aspectes de professionalització i d’ètica periodística.

2. Analitzar l’evolució de la professió per avançar tendències i donar respostes adequades als nous reptes que afronta el periodisme gràfic.

3. Oferir eines que millorin la pràctica periodística i que actualizin els coneixements i pràctiques dels periodistes gràfics.

La Comissió de Periodisme Gràfic no és un organisme corporativista sinó que vol potenciar la pràctica professional. Amb una major professionalització del periodisme gràfic el nostre col·lectiu oferirà un millor servei i defensarà més eficientment els seus interessos.

I ara, què pots fer tu per la teva professió?

Pots col·laborar amb nosaltres amb les teves idees i creativitat. La suma de tots ens farà millors.