Sis propostes per a la regulació dels informadors gràfics

Benvolguts/des

Presentem en aquest blog la proposta de UPIFC Sindicat de la Imatge y de la Asociación Nacional de Informadores Gráficos de Prensa y TV (ANIGP-TV) per a la regulació del nostre sector, convençuts d’una banda que la Comissió de Periodisme Gràfic del CPC, en tant que espai representatiu de la realitat plural de la professió, és l’àmbit idoni per a parlar-ne; i d’altra que és el moment d’obrir-ne el debat atès que la iniciativa conjunta de les dues organitzacions composades majoritàriament per fotògrafs de premsa està tot just en la fase inicial.

Pere Monés i Lluís Salom, Membres de la Comissió de periodisme gràfic del CPC

6 PROPOSTES PER A LA REGULACIÓ DELS INFORMADORS GRÀFICS

1. Sol·licitar a l’administració la creació d’un epígraf específic per a l’exercici del periodisme a la peça i el periodisme freelance.

2. Que les esmentades activitats s’incloguin com a Règim especial dins de la legislació laboral i de l’específica de la Seguretat Social

3. Que la realització de les esmentades activitats, a efectes tributaris no estigui exempta d’IVA.

4. Impulsar l’establiment d’uns criteris orientadors de facturació, amb un contingut tarifari referencial de mínims.

5. Negociació del tarifari de mínims com annex o en paral·lel dels convenis col·lectius del sector de l’audiovisual i de premsa diària i no diària.

6. L’arbitri de mesures fiscals i de qualsevol altra mena per a combatre l’intrusisme, que garanteixin el normal desenvolupament del mercat de treball sense perjudici de la llibertat constitucional d’informació de la ciutadania.

__________________________________

COMENTARIS PRELIMINARS

NOTA: aquestes 6 propostes s’han d’entendre vinculades.

1) El Foro de Organizaciones de Periodistas (FOP) ha presentat al govern i als diferents grups parlamentaris un esborrany de projecte de Llei Orgànica de Garanties del Dret a la Informació de la Ciutadania, que defineix al periodista professional en funció de la seva activitat professional, amb independència que disposi de llicenciatura en periodisme o no, i que també defineix les figures del periodista a la peça  i del periodista freelance. Semblaria lògic tenir una estimació de quants professionals es veuran afectats per aquesta futura regulació, però el cas és que més enllà de les contractacions en plantilla ningú està en condicions de donar xifres d’aquest altre món paral·lel dels treballadors a la peça i freelances. Contribueix a aquest desconeixement que es puguin facturar col·laboracions periodístiques amb molt diversos epígrafs (de fet en tant que “ingrés atípic” des de qualsevol),  a banda del fet -devastador a efectes d’intrusisme- que no cal estar donat d’alta en el cens d’obligats tributaris per a rebre remuneracions per treballs periodístics, atès que en la mesura que la premsa està exempta d’IVA amb la retenció de l’IRPF n’hi ha prou.

Un epígraf fiscal específic per a  periodistes a la peça i periodistes freelance dimensionaria el col·lectiu i permetria homogeneïtzar-ne les condicions de desenvolupament de l’exercici professional. Igualment, acompanyat d’altres mesures, seria útil per a delimitar la frontera amb l’intrusisme al sector.

2) Els règims especials són adaptacions de la normativa a la realitat de l’exercici d’algunes activitats que d’altra forma no poden cotitzar i es queden a la intempèrie absoluta pel que fa a jubilacions i d’altres prestacions de la seguretat social. En el cas del periodisme -única activitat vinculada a un dret fonamental que no ha estat regulada després de més de 30 anys- la petició d’un régim especial està justificada i és coincident amb l’esborrany de projecte de Llei Orgànica de Garanties del Dret a la Informació de la Ciutadania presentat pel FOP.

3. Si la premsa està exempta d’IVA els autònoms no se’l poden desgravar. Això és greu en una activitat subjecte a un permanent i vertiginós procés de renovació tecnològica de cost considerable.

D’altra part, en no haver-hi IVA no cal ni tan sols emetre factura. L’actual equiparació (IRPF i prou) dels honoraris dels periodistes freelances amb els ingressos “atípics” dels qui  tenen una altra activitat principal, incentiva l’intrusisme professional.

4. En aquest aspecte no partim totalment de zero: vegeu-ne tarifari conjunt de ANIGP-TV i UPIFC Sindicat de la Imatge “NOxSOTA 2010”

5. Els periodistes freelances i a la peça no tenen capacitat negociadora de les seves condicions de treball i, sovint des de la indefensió més absoluta, són víctimes de posicions patronals de domini evidents.

A petició de UPIFC Sindicat de la Imatge,  CCOO va intentar sense èxit introduir el tema en la negociació dels primers convenis col·lectius de premsa diària i no diària, però la patronal -que no hi està obligada i que tant bé li va l’actual situació- encara riu. Es tracta que els grans sindicats confederals assumeixin la reivindicació, i de fer pinya amb ells és clar.

6. La regulació del mercat de treball dels periodistes a la peça i freelances és perfectament compatible amb el dret de tots els ciutadans a informar. L’exercici no professional (sense estar d’alta d’obligats tributàris) d’un dret constitucional, però, no s’ha de disfressar de “col·laboració periodística” ni ha de comportar retribució econòmica (l’ingrés dit “atípic”) a modus de sobresou per  pluriactivitat.

Els problemes tècnics tenen solucions tècniques i l’administració té la poderosa eina de la fiscalitat per aconseguir que les coses siguin d’una altra manera.

La millor de les sorts per a una llei imprescindible. Projecte de Llei Orgànica de Garanties del Dret a la Informació de la Ciutadania

Dimarts passat, 18 de maig, vaig assistir a la presentació d’aquest esborrany de projecte de llei en el Col·legi de Periodistes de Catalunya perquè m’interessa comprendre al màxim l’ abast que pot tenir si aconsegueix ser aprovat. Tots som conscients de la gran necessitat que té el periodisme d’un marc que el reguli i dignifiqui quan es troba immers en la pitjor crisi de precarietat i desprestigi de la seva història. Es per això que una iniciativa com aquesta en temps tan turbulents aixeca un buf d’esperança en el futur de la professió.

Tots els punts que tracta aquest projecte són molt importants per assegurar els drets de llibertat d’informació, el lliure exercici de la professió i una informació veraç per al públic (garantint el compliment dels codis deontològics mitjançant consells reguladors que podrien imposar sancions), aportant més llibertats i garanties als professionals de la informació. Però em centraré en explicar els punts que afecten més directament els periodistes gràfics:

1-     Per començar, es considerarà periodista a tot aquell i aquella professional que desenvolupa com a ocupació principal un treball informatiu remunerat, en format literari, gràfic, audiovisual, multimèdia o qualsevol altre,  de forma independent de la titulació i del tipus de relació contractual que pugui mantenir amb una o vàries empreses periodístiques, institucions o associacions. Aquest aspecte (del que únicament s’ha desmarcat el Colexio de Xornalistas de Galicia, ja que només considera periodistes als titulats universitaris en les facultats de Periodisme) és especialment important per als fotògrafs de premsa, ja que sempre se’ns ha considerat com un accessori al servei de l’”autèntic” periodista, i sembla que ha arribat el moment de què canviem aquesta percepció, de què ens fem respectar i ens respectem a nosaltres mateixos.

2-     Defineix què és un periodista “a la peça” i el delimita per tal que no es produeixin situacions de plantilla encoberta, ja que, en aquest cas, els afectats passarien a ser considerats treballadors en nòmina. Preveu l’esborrany de llei de “disposició transitòria segona”. El Govern abordarà en el termini de tres mesos des de l’entrada en vigor de la present llei les iniciatives necessàries per concretar la inclusió en el Règim General de la Seguretat Social del supòsit de “periodista a la peça” com a règim especial —fet que facilitarà la regulació de situacions anòmales, les reclamacions laborals amb bases més clares i intentar incloure aquesta figura en els convenis col·lectius.

3-     Garantiria el lliure accés dels periodistes a tots els esdeveniments d’interès públic, tan si són promoguts per organismes oficials com privats, incloent els actes judicials.

4-     Reafirma els drets d’autoria considerant nul·les les cessions genèriques sense precisar el límit que avui en dia moltes empreses obliguen a signar als seus treballadors. La cessió de drets d’explotació per als contractats s’entendrà restringida al mitjà amb què el periodista contracti, i han de ser necessaris acords específics per a l’explotació d’aquests drets en altres mitjans del mateix grup, o per a la seva cessió a tercers.

Aquest projecte de llei és obra del Foro de Organizaciones de Periodistas (FOP), que agrupa a Col·legi de Periodistes de Catalunya, Colexio Profesional de Xornalistas de Galicia, Agrupación de Periodistas de CCOO, Agrupación de Periodistas de UGT, Federación de Sindicatos de Periodistas, UPIFC Sindicat de la Imatge i Asociación Nacional de Informadores Gráficos de Prensa y TV.

No hi és la Federación de Asociaciones de la Prensa de Espana (FAPE) —que té pendent de renovació els càrrecs directius en el seu pròxim congrés, però el FOP ha iniciat converses perquè s’uneixi al projecte.

El text va ser presentat davant del president del Congrés dels Diputats, José Bono, el passat 3 de maig amb motiu del Dia Mundial de la Llibertar d’Expressió, i ja ha estat lliurat als portaveus de diversos grups parlamentaris. Actualment està en tràmit de presentació davant la Secretaria d’Estat i davant la Vicepresidència del Govern, amb la intenció que sigui assumit com a propi, fet que simplificaria i facilitaria el seu debat parlamentari.

La millor de les sorts per a aquest esborrany, que necessita imperiosament sortir a la llum en benefici de tots, periodistes i ciutadans.

Ana Jiménez, delegada de la Comissió de Periodisme Gràfic del CPC

El Foro d’Organitzacions de Periodistes presenta, dimarts 18, el projecte de Lleí Orgànica de Garanties del Dret a la Informació de la Ciutadania

El document us el podeu descarregar aquí.

Ja està en fase de presentació als diferents grups parlamentaris i el nou complet és “Borrador para el proyecto de Ley Orgánica de Garantías del Derecho a la Información de la Ciudadanía”.

En el seu article 1 defineix el periodista professional així:

“El titular de los derechos y deberes definidos en esta ley es el periodista profesional. Se considera como tal a todo aquel que tiene por ocupación principal y remunerada la obtención, elaboración, tratamiento y difusión por cualquier medio de información de actualidad de relevancia pública, en formato literario, gráfico, audiovisual, multimedia o cualquier otro, con independencia del tipo de relación contractual que pueda mantener con una o varias empresas, instituciones o asociaciones. Estos derechos y deberes profesionales derivan de los derechos a la libertad de expresión e información, reconocidos en el art. 20 de  la Constitución Española , y en nada interfieren el ejercicio de estas libertades por los no profesionales.”

És a dir, que inclou plenament als informadors gràfics (especialitat de la professió periodística que històricament i de forma majoritària s’hi ha accedit d’ofici).

L’acte de presentació en  societat a Barcelona serà el dimarts 18 de maig, a les 12 h, a la Sala d’Actes del Col·legi de Periodistes, i es vol que l’acte tingui una forta presència professional, institucional i mediàtica.  Així doncs hi esteu particularment convidats.

La invitació, aquí.